Crónica de una muerte anunciada
divendres

"Los precios del barril de petróleo alcanzaron nuevos récords este jueves en Nueva York y Londres, como consecuencia del hundimiento del dólar, moneda en la que cotiza el crudo."

Aquesta frase pot ser el principi d’una era molt molt xunga. Per sort alguns no passem gana pq sinó ara estaríem en guerra.

Dintre de poc venen les eleccions però per una vegada preferiria votar als polítics dels USA pq ells manen ells són els amos del món, si ells estan malament nosaltres ho estarem pitjor, si tenen problemes econòmics, nosaltres patirem molt més problemes. Hi ha solució per tot això?? Doncs ho veig molt cru cru com el petroli. Per sort el Barça està a 2 punts del líder...

Ara mateix no hi ha cap partit que pugui fer alguna cosa per solucionar tot això, només veig polítics que volen poder i poder, i votar per votar... a cagar a la via de la Renfe. Guanyi qui guanyi el dia següent hauré d’anar a currar, despertar-me d’hora i viure en una vida mileurista, que no us enganyin! Com diu un del PNB.. ahora no hay ladrillo para vender. I si pugen els preus... no és culpa del ZP, ni de l’Edmilson, ni del Villar amb la camiseta del Madrid, sinó pregunteu-li al déu George que viu a WhiteHouse.

Etiquetes de comentaris: ,