11.54

Vam sortir de la casa i ens vam dirigir al tren. Una vegada dins a la boca del tren, li vaig dir a la KAsh que havia de comprar un bitllet senzill, no sigui el cas que em multin 60€. Total, vaig comprar el billet i vam esperar. Va aparèixer el tren i ens vam ficar a dins. No hi havia ningú! Només nosaltres dos... i de cop veig que la KAsh es va posar en una barra on els passatgers es subjecten, i va comença a fer un strip-tease, no m’ho podia creure, és movia com mai ho vist, era espectacular, i tot seguit vam acabar fent jocs dins el metro. Mentres fèiem els jocs, vaig sentir un soroll la qual m va venir al cap el HiDe, però la KAsh em deia que no escoltes res que només estigues per ella, i jo dèbil.. em va convèncer.

Finalment vam sentir... “Pròxima estació, St Andreu Arenal amb correspondència...”

12.14

Aquesta era la nostra parada, vam sortir mig despullats, i ens vam dirigir cap al carrer. Era una imatge per recordar, nosaltres dos armats mig despullats al mig del carrer amb els cotxes cremats. De sobte rebo uns trucada de la Matii on deia: “Dagio, mo tic passant com mai, aki m l laprí i el thuram21, tenen unes bones armes tots 2 i més el thuram21 que és un negrot ben dotat, torna ja.. osti.. merda merda q és això!, laprí mata’l!”

12.20

No hi havia temps, li vaig donar una magnum a ella (pistola.. no gelat), i cap al bunker. Al final, vam arribar allà, però no hi havia ningú... estàvem en alerta supermàxima. De cop i volta sento un soroll darrera meu.. -“grr grrr”, m giro.. -“Mati que fas aquí despullada? ques tas be!?”. La tia es va llençar cap a mi, però no crec k aquest cop volgués jugar. I de sobte sento un tret, no podia ser la Mati mort!!, i vaig veure la KAsh somrient... -“Dagio ella està contaminada a més ho havia d’haver fet fa temps, ella no et correspon”. I això que veig com s’acosta el Thuram21 i el Laprí i es llencen cap a la KAsh i tampoc creia que aquells dos volguessin jugar amb ella, i amb la meva thompson vaig fer la fenia que tocava. Estava destroçat la Mati, el Laprí contaminats i el Thuram21 más de lo mismo. La KAsh m va agafar per darrera i m va dir que no es preocupes que ella estaria amb mi. Abans de marxar vaig agafar la T10 del laprí pq potser ell ja no el faria servir més.

13.50

Vam agafar els nostres companys, i vinga al tren i ens vam dirigir cap a Arc de Triomf, i allà els vam enterrar. No ens ho creiem tot el que havia passat. La meva Mati.. el meu amic Laprí... el Thuram21 que segur k podríem haver fet una gran amistat. Era molt dur, sort que estàvem nosaltres dos junts per ajudar-nos. I mentres la drama ens recorria per tot el cós.. vam sentir una veu a darrera nostra la qual deia.. “Tio, perdona però ho havia de fer, la vida és dura” ... i vaig tancar els ulls...

Jaja bueno ja ta! acabo ja, se que podria fer un super relat xD. M’agradaria que m diguéssiu qui és el personatge final.. el que diu: “Tio, perdona però ho havia de fer, la vida és dura”. Apa molt bona setmana a tots, ah i els que en el relat esteu morts.. ei amb carinyo eeh!!. Espero que us hagi agradat la meva paranoia xD

Etiquetes de comentaris: relat