Moltes gràcies
dijous



Només penso en tornar-te a veure, poder intercanviar més paraules i jugar com nens, pot ser que sigui un amor platònic o no, però en qualsevol cas tinc una sensació estranya quan estic amb tu. Tens un gran poder, el poder de la mirada, només amb una simple mirada, puc desaparèixer i després no poder tornar a reviure, però sóc fort i com l’au fènix torno a la vida. No se quan et tornaré a veure, dintre d’una setmana, d’un mes, d’un any (espero k no) xo vull tornar a experimentar aquell sentiment que amb una altre persona no la he tingut. Un sentiment que fins i tot et bloqueja la ment i no puc construir frases coherents, però també un sentiment on et dona forces per viure i tenir una il·lusió.

Només dir-te,

(veure títol del post)

p.d. Aquest cop el post no va dirigit a l’iPod nano sinó a un altre de molt millor xD