Estimat Gryphus
divendres


In good old times, remember my friend
Moon was so bright and so close to us, sometimes...

Gryphus, pot ser que avui pugui ser l’últim dia que estarem junts (de vida estudiantil). Han estat molts anys des de 1er ESO, passant per tot un llarg batxillerat, i els dos anys de cicle superior. Quantes aventures, i quantes generacions hem viscut, quants professors que deixarem i quants companys m conegut, alguns companys han acabat sent amics, gran amics (titus, sefirod). Però només tu m compartit moltes aules juntes i molts professors junts, quantes anècdotes! profe d’angles (vas tenir un full d’incidència, quin riure), d’història (quina bronca, la finesta Maaaaarc!!!), la merengue Moreno!(quins piques amb el R.Madrid), el Molins , el sr. Pascual Massana, el gran profe de català Manel Torres, el Berenguer (uff amb aquest m rigut mooolt ee!), el Delis, i molts que m deixo. Sembla que no però ha passat tot moolt ràpid, sempre recordaré aquell viatge a Itàlia, quin viatge (coincidia amb l’Eurocopa 2000, quin festival)!! també recordaré aquell gran treball de recerca amb el nostre gran tutor Toni Cano. Ens passàvem hores al pc però no fent el treball de recerca sinó fent el borinot, escoltar música o compartir opinions totalment surrealistes xDD. També Gryphus, els milers de partits del barça que m vist junts, quants partits. Aquelles vegades que marxàvem corrents després de les classes per anar a veure el barça, i aquest any per sort m tingut el millor premi.

M puc estendre mooolt més però moltisim més! però amb tot el que m viscut necessitaria escriure milers de posts o fer un altre bloc dedicat i exclusivament a les nostres vivències, m viscut massa junts.

Un forta abraçada,

Adagio

p.d. Saps que a partir d’ara serà una mica diferent però lo millor de tot... que ens seguirem veient!!!